dimarts, 13 de març de 2018

Unes àpoques del noble Felip Mercader i Saleta entre 1791 i 1801: noves aportacions al casal Desclapers de Malgrat


Ja es pot llegir l'article que vaig escriure amb motiu de la meva participació a la XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, el maig del 2017 a Vilassar de Mar.
Espero que us agradi. A mi em va fer especial il·lusió que la troballa d'aquestes àpoques servissin per aprofundir en la història d'un edifici tan emblemàtic: l'actual Biblioteca la Cooperativa.

Podeu llegir-lo clicant al següent enllaç:
Anna Maria Anglada Mas. "Unes àpoques del noble Felip Mercader i Saleta entre 1791 i 1801: noves aportacions al casal Desclapers de Malgrat". XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Vilassar de Mar, 2017.

dissabte, 24 de febrer de 2018

La confraria del Roser de Malgrat (s. XVIII-XIX). Aproximació al context musical


La confraria del Roser de Malgrat estigué molt vinculada a la música i les festes. Seguia els cànons de les altres confraries creades dins la mateixa diòcesi de Girona.
Tot i la manca de documentació relativa al seu funcionament, ja que només es conserva un llibre de comptes, vaig poder fer un esbós de les activitats que promogueren, sobretot a les festes de Pasqua.
Al mateix temps, l'article reflecteix algunes dades relatives a l'encàrrec del retaule de la capella del Roser, així com l'adquisició d'altres béns culturals.
Anna Maria Anglada i Mas "La confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls. Aproximació al context musical". Revista Catalana de Musicologia, VIII (2015), p. 137-150.  
Valeri Serra, al seu Llibre del Rosari mostra imatges d'algunes tipologies de morratxes.

divendres, 2 de febrer de 2018

En Pepet Caralt (1892-1968), apunts biogràfics i la seva contribució a la divulgació de les plantes remeieres.

La Trobada d'Entitats de Recerca del Maresme permet, amb periodicitat anual, poder gaudir de nous treballs d'investigació referits a la nostra comarca. A més a més, també s'editen el llibres que recullen les comunicacions que s'hi presenten. És una bon recurs per a compartir aquestes recerques que passen desapercebudes moltes vegades, però gràcies a la recent digitalització de tot aquest material, que es pot trobar a la xarxa en el portal del Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACÓ), ara és possible llegir-los des de casa.
Un faig a mans, doncs, l'article que es va publicar arran de la comunicació que vam presentar en Pere Alvarado i jo mateixa a la trobada que es va celebrar a Malgrat, organitzada per l'Arxiu Municipal, i que versava en la temàtica de les herbes remeieres, per la qual cosa vam decidir de fer divulgació del malgratenc Josep Caralt i Català (1892-1968), que a més de ser un gran folklorista es dedicava a documentar les herbes remeieres que es localitzaven en els indrets propers de la nostra població.
Anna Maria Anglada. "Josep Caralt i Català (a) Pepet Caralt. Apunts biogràfics"
Pere Alvarado, Anna M. Anglada "Contribució de Josep Caralt i Català (1892-1968) a la divulgació de les plantes remeieres". 
VIII Trobada d'entitats de recerca del Maresme. Epidèmies i remeis al Maresme. p. 123-141.

dijous, 18 de gener de 2018

Narcís Baulida, músic i afinador de pianos, de Palamós


En Narcís Baulida toca el fiscorn a la Cobla Baix Empordà, però com a músic és polifacètic. A l'article hi trobareu una breu biografia de la seva etapa musical.
Vaig conèixer a en Narcís compartint música a l'Orquestra de Reis a Palamós.
És un enamorat dels pianos, i la seva feina com a afinador l'ha dotat de moltes experiències i anècdotes. Li encanta treballar amb la maquinària dels instruments musicals i al seu taller sempre hi trobareu una bona acollida i predisposició a explicar-vos la seva passió.
Podeu llegir l'article, publicat a la  Revista del Baix Empordà clicant al següent enllaç:


Anna Maria Anglada i Mas. "Narcís Baulida, músic i afinador de pianos, de Palamós" Revista del Baix Empordà, 57, 2017, p. 111-114.

divendres, 12 de gener de 2018

El paisatge sonor de Palamós entre 1770 i 1850: l'església de Santa Maria i el convent de Nostra Senyora de Gràcia

http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afceccf/id/22606/rec/39
El temple parroquial de Santa Maria, junt amb el convent dels agustins eren els dos espais que albergaven la música religiosa durant aquest període.
La construcció de l'orgue, per part de Josep Pujol fou una actuació molt important que dotaria a la població d'un prestigi i atractiu per ser una obra de gran qualitat i elevat pressupost.
Hi trobareu en aquestes ratlles els detalls de l'orgue, els organistes i l'escolania.
També el convent dels agustins estigueren dotats de grans cantors, i cal destacar la figura de Joan Vicens, que acabà essent el cantor més important de la capella de la catedral de San Juan de Puerto Rico.
El seu poder al capdavant de la capella de música li permeté acollir cantors baix empordanesos a l'altra banda de l'Atlàntic.

Aquestes ratlles són un petit resum de la meva tesina defensada el 12 de juliol del 2016 a la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la tutoria del Dr. Josep Maria Gregori i Cifré.

Anna Maria Anglada i Mas. "El paisatge sonor de Palamós entre 1770 i 1850: l'església de santa Maria i el convent de Nostra Senyora de Gràcia". Revista Catalana de Musicologia, núm X (2017), p. 171-190.  http://revistes.iec.cat/index.php/RCMus

dimecres, 6 de desembre de 2017

L'obra de Mn. Fèlix Paradeda (1865-1936)

Acaba de veure la llum, tant sols fa uns dies, el llibre que tracta l'obra de Mn. Fèlix Paradeda. El fruit del seu llegat és prolífic i abasta diferents gèneres. Cal destacar la Monografia histórica de la villa de Palamós y sus alrededores i La vila de Malgrat i sos contorns. Apuntaments històrics, dos llibres que tracten la història local de les viles on va exercir de capellà. També a Malgrat és important el recull Proses i versos històrico-folklòric. A més, en el llibre s'hi recull una heterogènia obra devocional que conté una novena i diversos goigs. Cal afegir a aquesta producció la relació aproximada dels articles que va publicar a la premsa. 

M'he encarregat del capítol de l'obra devocional, fent un aparell crític que m'ha permès entrar de ple en la religiositat i la cultura popular de Malgrat de principis de segle, aprofundir en els goigs que va composar i relacionar els articles que es troben publicats a diferents periòdics. La sorpresa més gran va ser localitzar molts més articles dels que en un principi s'havien previst i la troballa de diversos pseudònims que utilitzava en alguns dels seus textos, fet que va engruixir el material que s'havia d'incloure en aquest apartat.
El llibre s'ha dut a terme conjuntament entre els Serveis d'arxiu de l'Ajuntament de Malgrat i de Palamós, amb la magnífica coordinació dels dos arxivers, en Josep Maria Crosas i la Carme Adroguer. El fet de conjuntar aquestes dues viles, que comparteixen el patrimoni literari de Mn. Fèlix en un mateix treball, m'ha permès participar amb els altres autors, en Joan Piña de Malgrat i en Gabriel Martín de Palamós. Del criteri lingüístic se n'ha encarregat en Joan Emili Roig, filòleg.

dijous, 6 de juliol de 2017

M. Rosa Brunet i Anglada (1928). Mig segle liderant El cant de l'àngel de Calella.


Dins la X Trobada d'entitats de recerca local i comarcal al Maresme, celebrada el passat dia 16 d'abril de 2016, i que s'emmarcava dins la temàtica "Dones amb història al Maresme", vaig presentar una comunicació sobre el cant de l'àngel i la Maria Rosa Brunet.
Des de fa ni més ni menys que 50 anys, ella ha estat l'encarregada de conduir el mestratge dels infants que havien de representar el cant de l'àngel a la ciutat de Calella per pasqua.
Era una ocasió fantàstica per a retre-li un homenatge a aquesta dona que ha portat la música sempre dins el seu cor, que n'ha fet divulgació, ha conjugat la vida familiar i la social, ha portat el cant a la ciutat, i ha transmès cada any l'essència d'aquesta tradició tant arrelada a Calella.
El llibret va sortir editat i ens el van lliurar durant l'acte de la XI Trobada d'entitats de recerca d'enguany, i ara ja es pot disposar del material de la jornada en format digital a través del portal Racó.cat.

Podeu llegir l'article clicant a l'enllaç de sota:
Anna Maria Anglada Mas. "M. Rosa Brunet Anglada (1928). Mig segle liderant el cant de l'àngel de Calella". X Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Ajuntament d'Arenys de Munt, 2016. p. 103-110.

dimecres, 14 de juny de 2017

De les saturnals romanes al carnaval de Palamós

La temàtica de la Revista del Baix Empordà sempre és un estímul per abordar nous articles que conjuguin la música, el context local i el període de l'any, si s'escau. És per això que essent temps de carnaval no podia defugir de parlar-ne, a més a més, tenint en compte la meva presència en algun dels actes exposats en el mateix article, com fou el cas d' El CaRnAvAl D'aBans!

El prolífic segle XIX a Palamós, en quan a música, músics, balls, teatres, festes i disbauxes no podia deixar-se escapar i lligar-lo amb la "Cercavila de Cançons", tot plegat ben relacionat amb les corrandes palamosines que enguany ha fet un altre intent de presència al carnaval.
La "festa de les festes", el carnaval, fruit de les reminiscències romanes havia d'arribar a la població acompanyada de música, de cançons, de balls, de cercavila, transgressió i moltes coses més que us exposo en el meu text.


Anna Maria Anglada Mas. "De les saturnals romanes al carnaval de Palamós". Revista del Baix Empordà, 56 (2017) p. 43-45.

Fragment del quadre “Combat entre el Carnaval i la Quaresma” 
de Pieter Bruegel el Vell (c.1528-1569).
http://arte-paisaje.blogspot.com.es/2012/10/el-combate-entre-don-carnaval-y-dona.html

divendres, 31 de març de 2017

BALDOMER CATEURA (1856-1929), inventor i músic de Palamós.

Parlar de Baldomer Cateura és parlar de música, invents, mandolines, sistema piano-pédalier, Barcelona, Madrid, París, edicions musicals, fàbrica de pianos, comerç marítim, patents internacionals, quintets musicals, exposicions internacionals, ambients selectes, música de cambra..
Feia poc que havia començat a fer el màster sobre la música de Palamós quan vaig trobar-me amb un gran inventor i músic ben desconegut per a molts habitants de Palamós, a excepció d'en Gabi qui me'l va esmentar reiteradament. La recerca va anar "in crescendo" fins a plantejar-me la confecció i publicació d'aquest article que no abasta tot el període de la seva vida, degut a l'extensió del material obtingut.
Enguany la Revista Catalana de Musicologia s'ha fet esperar, potser per això l'ànsia de veure'l publicat se m'ha fet eterna. Espero que us agradi. 

Podeu escoltar algunes interpretacions de la música de Cateura que estan disponible per la xarxa.
"Panaderos"    "Soleá"

divendres, 17 de març de 2017

Ramon Casas, músic de Palamós. Les cançons empresonades.

Del polifacètic i músic palamosí Ramon Casas i Camós (1891-1984) encara no s'ha escrit tot. La seva història està farcida d'interessants episodis relacionats amb la música i els músics més enllà de la mateixa vila baix-empordanesa.

Fou descendent de mestres en l'art musical i, també per això i dins l'àmbit de l'ensenyament, va promoure l'estudi del piano, llenguatge i la història de la música.

 
Fons Ramon Casas. Servei Arxiu Municipal de Palamós.
La seva sociabilitat transversal el conduí a pertànyer a diferents orquestrines, cobles, corals i a la mateixa capella de música de la parròquia a principis del segle XX.

Avui però, mitjançant aquest article només us en mostro una faceta molt específica, la de compositor durant la seva estada a la presó de Girona, on va musicar poemes. Una història inèdita que pot fer-nos coneixedors del seu desig de llibertat mitjançant l'art musical conjugat amb la poesia. 

 
Podeu accedir a l'article complet clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. "Ramon Casas, músic de Palamós. Les cançons empresonades". Revista del Baix Empordà, 55.  (2017). p. 43-48

dilluns, 19 de desembre de 2016

El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós

L'església de Santa Maria de Palamós conserva  partitures que testimonien l'activitat musical de la parròquia. 

Es tracta d'un fons que conté partitures manuscrites i impreses de diverses tipologies i autors. El seu estudi permet fixar moltes característiques d'aquesta capella.

 Aquest article, publicat a la Revista del Baix Empordà, és el fruit d'una recerca a quatre mans amb en Gabriel Martín

Aquesta pinzellada del seu contingut pretén donar a conèixer l'existència d'aquest material, que forma part de les meves recerques musicològiques habituals a la vila de Palamós.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. Gabriel Martín. "El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós". Revista del Baix Empordà, 54 (2016). p. 31-39

dissabte, 17 de desembre de 2016

El Llibre de comptes de la Minerva: una font per a conèixer l'activitat musical de Torroella al segle XVIII.

Les confraries dotaren a les parròquies de molta activitat musical, dins i fora de les esglésies. Dins d'aquest marc la Confraria de la Minerva de Torroella de Montgrí, mitjançant el seu Llibre de comptes, reflecteix els esdeveniments on la música prenia una rellevància significativa, sempre mantenint el contingut religiós.

L'article publicat a la Revista del Baix Empordà tracta el període comprès entre la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. 

Després d'aquesta publicació vaig tenir l'oportunitat de presentar-ne una comunicació al IV Fòrum de Recerca del Baix Ter, sota el títol de Música sense perdre l'Oremus: el cas de la Minerva de Torroella (s. XVIII) el passat 19 de novembre de 2016.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. "El Llibre de comptes de la Minerva: una font per a conèixer l'activitat musical de Torroella al segle XVIII". Revista del Baix Empordà, 54 (2016), p. 40-46.