dimecres, 6 de desembre de 2017

L'obra de Mn. Fèlix Paradeda (1865-1936)

Acaba de veure la llum, tant sols fa uns dies, el llibre que tracta l'obra de Mn. Fèlix Paradeda. El fruit del seu llegat és prolífic i abasta diferents gèneres. Cal destacar la Monografia histórica de la villa de Palamós y sus alrededores i La vila de Malgrat i sos contorns. Apuntaments històrics, dos llibres que tracten la història local de les viles on va exercir de capellà. També a Malgrat és important el recull Proses i versos històrico-folklòric. A més, en el llibre s'hi recull una heterogènia obra devocional que conté una novena i diversos goigs. Cal afegir a aquesta producció la relació aproximada dels articles que va publicar a la premsa. 

M'he encarregat del capítol de l'obra devocional, fent un aparell crític que m'ha permès entrar de ple en la religiositat i la cultura popular de Malgrat de principis de segle, aprofundir en els goigs que va composar i relacionar els articles que es troben publicats a diferents periòdics. La sorpresa més gran va ser localitzar molts més articles dels que en un principi s'havien previst i la troballa de diversos pseudònims que utilitzava en alguns dels seus textos, fet que va engruixir el material que s'havia d'incloure en aquest apartat.
El llibre s'ha dut a terme conjuntament entre els Serveis d'arxiu de l'Ajuntament de Malgrat i de Palamós, amb la magnífica coordinació dels dos arxivers, en Josep Maria Crosas i la Carme Adroguer. El fet de conjuntar aquestes dues viles, que comparteixen el patrimoni literari de Mn. Fèlix en un mateix treball, m'ha permès participar amb els altres autors, en Joan Piña de Malgrat i en Gabriel Martín de Palamós. Del criteri lingüístic se n'ha encarregat en Joan Emili Roig, filòleg.











dijous, 6 de juliol de 2017

M. Rosa Brunet i Anglada (1928). Mig segle liderant El cant de l'àngel de Calella.


En motiu de la X Trobada d'entitats de recerca local i comarcal al Maresme, celebrada el passat dia 16 d'abril de 2016, i que s'emmarcava dins la temàtica "Dones amb història al Maresme", vaig presentar una comunicació sobre el cant de l'àngel i la Maria Rosa Brunet.

Des de fa ni més ni menys que 50 anys, ella ha estat l'encarregada de conduir el mestratge dels infants que havien de representar el cant de l'àngel a la ciutat de Calella per pasqua.

Era una ocasió fantàstica per a retre-li un homenatge a aquesta dona que ha portat la música sempre dins el seu cor, que n'ha fet divulgació, ha conjugat la vida familiar i la social, ha portat el cant a la ciutat, i ha transmès cada any l'essència d'aquesta tradició tant arrelada a Calella.

El llibret va sortir editat i ens el van lliurar durant l'acte de la XI Trobada d'entitats de recerca d'enguany, i ara ja es pot disposar del material de la jornada en format digital a través del portal Racó.cat.



Podeu llegir l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada Mas. "M. Rosa Brunet Anglada (1928). Mig segle liderant el cant de l'àngel de Calella". X Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Ajuntament d'Arenys de Munt, 2016. p. 103-110.



dimecres, 14 de juny de 2017

De les saturnals romanes al carnaval de Palamós

La temàtica de la Revista del Baix Empordà sempre és un estímul per abordar nous articles que conjuguin la música, el context local i el període de l'any, si s'escau. És per això que essent temps de carnaval no podia defugir de parlar-ne, a més a més, tenint en compte la meva presència en algun dels actes exposats en el mateix article, com fou el cas d' El CaRnAvAl D'aBans!

El prolífic segle XIX a Palamós, en quan a música, músics, balls, teatres, festes i disbauxes no podia deixar-se escapar i lligar-lo amb la "Cercavila de Cançons", tot plegat ben relacionat amb les corrandes palamosines que enguany ha fet un altre intent de presència al carnaval.
 
La "festa de les festes", el carnaval, fruit de les reminiscències romanes havia d'arribar a la població acompanyada de música, de cançons, de balls, de cercavila, transgressió i moltes coses més que us exposo en el meu text.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada Mas. "De les saturnals romanes al carnaval de Palamós". Revista del Baix Empordà, 56 (2017) p. 43-45.



Fragment del quadre “Combat entre el Carnaval i la Quaresma” 
de Pieter Bruegel el Vell (c.1528-1569).

http://arte-paisaje.blogspot.com.es/2012/10/el-combate-entre-don-carnaval-y-dona.html

 




divendres, 31 de març de 2017

BALDOMER CATEURA (1856-1929), inventor i músic de Palamós.




 
Parlar de Baldomer Cateura és parlar de música, invents, mandolines, sistema piano-pédalier, Barcelona, Madrid, París, edicions musicals, fàbrica de pianos, comerç marítim, patents internacionals, quintets musicals, exposicions internacionals, ambients selectes, música de cambra..


Feia poc que havia començat a fer el màster sobre la música de Palamós quan vaig trobar-me amb un gran inventor i músic ben desconegut per a molts habitants de Palamós, a excepció d'en Gabi qui me'l va esmentar reiteradament. La recerca va anar "in crescendo" fins a plantejar-me la confecció i publicació d'aquest article que no abasta tot el període de la seva vida, degut a l'extensió del material obtingut.



Enguany la Revista Catalana de Musicologia s'ha fet esperar, potser per això l'ànsia de veure'l publicat se m'ha fet eterna. Espero que us agradi. 


Podeu veure l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada i Mas. "Baldomer Cateura (1856-1929). El piano-pédalier, la mandolina espanyola i el trípode de subjecció: apunts sobre la recepció dels seus invents". Revista Catalana de Musicologia, núm. ix (2016), p. 221-242

Podeu escoltar algunes interpretacions de la música de Cateura que estan disponible per la xarxa.
"Panaderos"    "Soleá"


divendres, 17 de març de 2017

Ramon Casas, músic de Palamós. Les cançons empresonades.



Del polifacètic i músic palamosí Ramon Casas i Camós (1891-1984) encara no s'ha escrit tot. La seva història està farcida d'interessants episodis relacionats amb la música i els músics més enllà de la mateixa vila baix-empordanesa.

Fou descendent de mestres en l'art musical i, també per això i dins l'àmbit de l'ensenyament, va promoure l'estudi del piano, llenguatge i la història de la música.

 
Fons Ramon Casas. Servei Arxiu Municipal de Palamós.
La seva sociabilitat transversal el conduí a pertànyer a diferents orquestrines, cobles, corals i a la mateixa capella de música de la parròquia a principis del segle XX.

Avui però, mitjançant aquest article només us en mostro una faceta molt específica, la de compositor durant la seva estada a la presó de Girona, on va musicar poemes. Una història inèdita que pot fer-nos coneixedors del seu desig de llibertat mitjançant l'art musical conjugat amb la poesia. 




Podeu accedir a l'article complet clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. "Ramon Casas, músic de Palamós. Les cançons empresonades". Revista del Baix Empordà, 55.  (2017). p. 43-48

dilluns, 19 de desembre de 2016

El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós

L'església de Santa Maria de Palamós conserva  partitures que testimonien l'activitat musical de la parròquia. 

Es tracta d'un fons que conté partitures manuscrites i impreses de diverses tipologies i autors. El seu estudi permet fixar moltes característiques d'aquesta capella.

 Aquest article, publicat a la Revista del Baix Empordà, és el fruit d'una recerca a quatre mans amb en Gabriel Martín

Aquesta pinzellada del seu contingut pretén donar a conèixer l'existència d'aquest material, que forma part de les meves recerques musicològiques habituals a la vila de Palamós.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. Gabriel Martín. "El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós". Revista del Baix Empordà, 54 (2016). p. 31-39

dissabte, 17 de desembre de 2016

El Llibre de comptes de la Minerva: una font per a conèixer l'activitat musical de Torroella al segle XVIII.

Les confraries dotaren a les parròquies de molta activitat musical, dins i fora de les esglésies. Dins d'aquest marc la Confraria de la Minerva de Torroella de Montgrí, mitjançant el seu Llibre de comptes, reflecteix els esdeveniments on la música prenia una rellevància significativa, sempre mantenint el contingut religiós.

L'article publicat a la Revista del Baix Empordà tracta el període comprès entre la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. 

Després d'aquesta publicació vaig tenir l'oportunitat de presentar-ne una comunicació al IV Fòrum de Recerca del Baix Ter, sota el títol de Música sense perdre l'Oremus: el cas de la Minerva de Torroella (s. XVIII) el passat 19 de novembre de 2016.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. "El Llibre de comptes de la Minerva: una font per a conèixer l'activitat musical de Torroella al segle XVIII". Revista del Baix Empordà, 54 (2016), p. 40-46.