dimecres, 14 de juny de 2017

De les saturnals romanes al carnaval de Palamós

La temàtica de la Revista del Baix Empordà sempre és un estímul per abordar nous articles que conjuguin la música, el context local i el període de l'any, si s'escau. És per això que essent temps de carnaval no podia defugir de parlar-ne, a més a més, tenint en compte la meva presència en algun dels actes exposats en el mateix article, com fou el cas d' El CaRnAvAl D'aBans!

El prolífic segle XIX a Palamós, en quan a música, músics, balls, teatres, festes i disbauxes no podia deixar-se escapar i lligar-lo amb la "Cercavila de Cançons", tot plegat ben relacionat amb les corrandes palamosines que enguany ha fet un altre intent de presència al carnaval.
 
La "festa de les festes", el carnaval, fruit de les reminiscències romanes havia d'arribar a la població acompanyada de música, de cançons, de balls, de cercavila, transgressió i moltes coses més que us exposo en el meu text.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada Mas. "De les saturnals romanes al carnaval de Palamós". Revista del Baix Empordà, 56 (2017) p. 43-45.



Fragment del quadre “Combat entre el Carnaval i la Quaresma” 
de Pieter Bruegel el Vell (c.1528-1569).

http://arte-paisaje.blogspot.com.es/2012/10/el-combate-entre-don-carnaval-y-dona.html

 




divendres, 31 de març de 2017

BALDOMER CATEURA (1856-1929), inventor i músic de Palamós.




 
Parlar de Baldomer Cateura és parlar de música, invents, mandolines, sistema piano-pédalier, Barcelona, Madrid, París, edicions musicals, fàbrica de pianos, comerç marítim, patents internacionals, quintets musicals, exposicions internacionals, ambients selectes, música de cambra..


Feia poc que havia començat a fer el màster sobre la música de Palamós quan vaig trobar-me amb un gran inventor i músic ben desconegut per a molts habitants de Palamós, a excepció d'en Gabi qui me'l va esmentar reiteradament. La recerca va anar "in crescendo" fins a plantejar-me la confecció i publicació d'aquest article que no abasta tot el període de la seva vida, degut a l'extensió del material obtingut.



Enguany la Revista Catalana de Musicologia s'ha fet esperar, potser per això l'ànsia de veure'l publicat se m'ha fet eterna. Espero que us agradi. 


Podeu veure l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada i Mas. "Baldomer Cateura (1856-1929). El piano-pédalier, la mandolina espanyola i el trípode de subjecció: apunts sobre la recepció dels seus invents". Revista Catalana de Musicologia, núm. ix (2016), p. 221-242

Podeu escoltar algunes interpretacions de la música de Cateura que estan disponible per la xarxa.
"Panaderos"    "Soleá"


divendres, 17 de març de 2017

Ramon Casas, músic de Palamós. Les cançons empresonades.



Del polifacètic i músic palamosí Ramon Casas i Camós (1891-1984) encara no s'ha escrit tot. La seva història està farcida d'interessants episodis relacionats amb la música i els músics més enllà de la mateixa vila baix-empordanesa.

Fou descendent de mestres en l'art musical i, també per això i dins l'àmbit de l'ensenyament, va promoure l'estudi del piano, llenguatge i la història de la música.

 
Fons Ramon Casas. Servei Arxiu Municipal de Palamós.
La seva sociabilitat transversal el conduí a pertànyer a diferents orquestrines, cobles, corals i a la mateixa capella de música de la parròquia a principis del segle XX.

Avui però, mitjançant aquest article només us en mostro una faceta molt específica, la de compositor durant la seva estada a la presó de Girona, on va musicar poemes. Una història inèdita que pot fer-nos coneixedors del seu desig de llibertat mitjançant l'art musical conjugat amb la poesia. 




Podeu accedir a l'article complet clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. "Ramon Casas, músic de Palamós. Les cançons empresonades". Revista del Baix Empordà, 55.  (2017). p. 43-48

dilluns, 19 de desembre de 2016

El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós

L'església de Santa Maria de Palamós conserva  partitures que testimonien l'activitat musical de la parròquia. 

Es tracta d'un fons que conté partitures manuscrites i impreses de diverses tipologies i autors. El seu estudi permet fixar moltes característiques d'aquesta capella.

 Aquest article, publicat a la Revista del Baix Empordà, és el fruit d'una recerca a quatre mans amb en Gabriel Martín

Aquesta pinzellada del seu contingut pretén donar a conèixer l'existència d'aquest material, que forma part de les meves recerques musicològiques habituals a la vila de Palamós.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. Gabriel Martín. "El fons de la Capella de Música de Santa Maria de Palamós". Revista del Baix Empordà, 54 (2016). p. 31-39

dissabte, 17 de desembre de 2016

El Llibre de comptes de la Minerva: una font per a conèixer l'activitat musical de Torroella al segle XVIII.

Les confraries dotaren a les parròquies de molta activitat musical, dins i fora de les esglésies. Dins d'aquest marc la Confraria de la Minerva de Torroella de Montgrí, mitjançant el seu Llibre de comptes, reflecteix els esdeveniments on la música prenia una rellevància significativa, sempre mantenint el contingut religiós.

L'article publicat a la Revista del Baix Empordà tracta el període comprès entre la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. 

Després d'aquesta publicació vaig tenir l'oportunitat de presentar-ne una comunicació al IV Fòrum de Recerca del Baix Ter, sota el títol de Música sense perdre l'Oremus: el cas de la Minerva de Torroella (s. XVIII) el passat 19 de novembre de 2016.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. "El Llibre de comptes de la Minerva: una font per a conèixer l'activitat musical de Torroella al segle XVIII". Revista del Baix Empordà, 54 (2016), p. 40-46.  

diumenge, 23 d’octubre de 2016

Pau Mestre i Xaubet (a) Pau de sa coixinera. Més de cent anys sense sonar la cornamusa.



Vaig tenir el plaer de publicar a la Revista Blanda de Blanes (ara disponible a la xarxa), un article de qui fou l'últim cornamusaire a Blanes, a principis del segle XX. 

En Pau Mestre (a) Pau de sa coixinera, va néixer a Pineda, però es va casar i formar la seva família a Blanes. Va ser un home molt popular que sonava el sac de gemecs per amenitzar diferents actes socials i culturals. 

Els darrers músics de la tradició oral del nostre entorn geogràfic encara no tenen un espai públic de reconeixement. Valguin aquestes ratlles per reflotar la memòria d'aquest música popular. 

Podeu llegir l'article clicant a sota:
Anna Maria Anglada. "Pau Mestre i Xaubet (a) Pau de sa coixinera. Més de cent anys sense sonar la cornamusa". Revista Blanda, 17 (2014). p. 10-21.

dijous, 20 d’octubre de 2016

Arxius sonors centenaris, amb sardanes de l’Avi Xaxu, a l’abast de tothom.


Enguany, la celebració de l'Aplec de la Sardana a Malgrat commemorava el 60è aniversari de la mort del compositor Josep Vicens "Avi Xaxu", nascut a l'Escala, però que també va viure a Malgrat uns quants anys.
L'entitat de l'Agrupació Sardanista cada any edita un llibret amb aportacions escrites sobre el món de la cobla i la sardana.
La meva col·laboració d'enguany es centra en els arxius sonors que he localitzat de Josep Vicens, ja centenaris, i que tenen disponibilitat de consulta.  
Algunes gravacions de sardanes de l'Avi Xaxu es poden escoltar a través de la xarxa virtual, tal i com van ser interpretades.L'escolta d'aquests fitxers conté curiositats en quant a la interpretació musical, com a resultat de l'execució musical i del suport tecnològic en què foren captades.