dijous, 6 de juliol de 2017

M. Rosa Brunet i Anglada (1928). Mig segle liderant el cant de l'àngel de Calella.


En motiu de la X Trobada d'entitats de recerca local i comarcal al Maresme, celebrada el passat dia 16 d'abril de 2016, i que s'emmarcava dins la temàtica "Dones amb història al Maresme", vaig presentar una comunicació sobre el cant de l'àngel i la Maria Rosa Brunet.

Des de fa ni més ni menys que 50 anys, ella ha estat l'encarregada de conduir el mestratge dels infants que havien de representar el cant de l'àngel a la ciutat de Calella per pasqua.

Era una ocasió fantàstica per a retre-li un homenatge a aquesta dona que ha portat la música sempre dins el seu cor, que n'ha fet divulgació, ha conjugat la vida familiar i la social, ha portat el cant a la ciutat, i ha transmès cada any l'essència d'aquesta tradició tant arrelada a Calella.

El llibret va sortir editat i ens el van lliurar durant l'acte de la XI Trobada d'entitats de recerca d'enguany, i ara ja es pot disposar del material de la jornada en format digital a través del portal Racó.cat.



Podeu llegir l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada Mas. "M. Rosa Brunet Anglada (1928). Mig segle liderant el cant de l'àngel de Calella". X Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Ajuntament d'Arenys de Munt, 2016. p. 103-110.



dimecres, 14 de juny de 2017

De les saturnals romanes al carnaval de Palamós

La temàtica de la Revista del Baix Empordà sempre és un estímul per abordar nous articles que conjuguin la música, el context local i el període de l'any, si s'escau. És per això que essent temps de carnaval no podia defugir de parlar-ne, a més a més, tenint en compte la meva presència en algun dels actes exposats en el mateix article, com fou el cas d' El CaRnAvAl D'aBans!

El prolífic segle XIX a Palamós, en quan a música, músics, balls, teatres, festes i disbauxes no podia deixar-se escapar i lligar-lo amb la "Cercavila de Cançons", tot plegat ben relacionat amb les corrandes palamosines que enguany ha fet un altre intent de presència al carnaval.
 
La "festa de les festes", el carnaval, fruit de les reminiscències romanes havia d'arribar a la població acompanyada de música, de cançons, de balls, de cercavila, transgressió i moltes coses més que us exposo en el meu text.

Podeu accedir a l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada Mas. "De les saturnals romanes al carnaval de Palamós". Revista del Baix Empordà, 56 (2017) p. 43-45.



Fragment del quadre “Combat entre el Carnaval i la Quaresma” 
de Pieter Bruegel el Vell (c.1528-1569).

http://arte-paisaje.blogspot.com.es/2012/10/el-combate-entre-don-carnaval-y-dona.html

 




divendres, 31 de març de 2017

BALDOMER CATEURA (1856-1929), inventor i músic de Palamós.




 
Parlar de Baldomer Cateura és parlar de música, invents, mandolines, sistema piano-pédalier, Barcelona, Madrid, París, edicions musicals, fàbrica de pianos, comerç marítim, patents internacionals, quintets musicals, exposicions internacionals, ambients selectes, música de cambra..


Feia poc que havia començat a fer el màster sobre la música de Palamós quan vaig trobar-me amb un gran inventor i músic ben desconegut per a molts habitants de Palamós, a excepció d'en Gabi qui me'l va esmentar reiteradament. La recerca va anar "in crescendo" fins a plantejar-me la confecció i publicació d'aquest article que no abasta tot el període de la seva vida, degut a l'extensió del material obtingut.



Enguany la Revista Catalana de Musicologia s'ha fet esperar, potser per això l'ànsia de veure'l publicat se m'ha fet eterna. Espero que us agradi. 


Podeu veure l'article clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada i Mas. "Baldomer Cateura (1856-1929). El piano-pédalier, la mandolina espanyola i el trípode de subjecció: apunts sobre la recepció dels seus invents". Revista Catalana de Musicologia, núm. ix (2016), p. 221-242

Podeu escoltar algunes interpretacions de la música de Cateura que estan disponible per la xarxa.
"Panaderos"    "Soleá"


divendres, 17 de març de 2017

Ramon Casas, músic de Palamós. Les cançons empresonades.



Del polifacètic i músic palamosí Ramon Casas i Camós (1891-1984) encara no s'ha escrit tot. La seva història està farcida d'interessants episodis relacionats amb la música i els músics més enllà de la mateixa vila baix-empordanesa.

Fou descendent de mestres en l'art musical i, també per això i dins l'àmbit de l'ensenyament, va promoure l'estudi del piano, llenguatge i la història de la música.

 
Fons Ramon Casas. Servei Arxiu Municipal de Palamós.
La seva sociabilitat transversal el conduí a pertànyer a diferents orquestrines, cobles, corals i a la mateixa capella de música de la parròquia a principis del segle XX.

Avui però, mitjançant aquest article només us en mostro una faceta molt específica, la de compositor durant la seva estada a la presó de Girona, on va musicar poemes. Una història inèdita que pot fer-nos coneixedors del seu desig de llibertat mitjançant l'art musical conjugat amb la poesia. 




Podeu accedir a l'article complet clicant a l'enllaç de sota:

Anna Maria Anglada. "Ramon Casas, músic de Palamós. Les cançons empresonades". Revista del Baix Empordà, 55.  (2017). p. 43-48